L'aula d’informàtica en pocs anys acabarà passant a un segon pla o fins i tot desapareixent com a espai a l’escola. Les raons es basen en l’argument següent:
- Actualment estem en un moment d’implantació massiva de les TIC a l’aula i a les escoles. Totes les escoles disposen d’accés a Internet i ordinadors per connectar-si.
- En major o menor mesura a totes les escoles disposen de Pissarres Digitals Interactives.
Centrant-nos en l’aula ordinària, que és aquella on hi ha un grup-classe i un mestre on s’imparteixen un número d’hores determinades de docència, direm que és l’espai de l’escola on en els últims anys les TIC han entrat de ple. L´ús de la Pissarra Digital, l’ordinador amb ple accés a Internet i en alguns casos la utilització cada vegada més freqüent de l’ordinador portàtil de dimensions reduïdes (netbook) en algunes àrees de coneixement, combinant continguts digitals amb els de llapis i paper fa que les TIC siguin ja un entorn i procés d’aprentatge (TAC).
Per aquesta raó en pocs anys l’aula d’informàtica desapareixeria. Anar a “fer” informàtica a l’aula d’informàtica sota la visió actual de tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement es dóna en un espai descontextualitzat ja que les TIC ja no són una eina, ja és consideren un procés i aquest procés dins l’aula d’informàtica queda desvirtuat.
El futur passa per una aula ordinària on trobem diferents ordinadors que permeten als/les alumnes tenir accés a Internet, per cercar, escriure, manipular, editar o reforçar qualsevol àrea o tasca que estigui fent. No podem oblidar la pissarra digital com a gran gestora, transmissora d’informació i un inici de metodologies 2.0.
En conclusió
Les TIC seran una de les clau en l’educació del futur. Ara estem en un moment de transició on les TIC ja són un eix vertebrador i que ha d’estar present d’alguna manera o altra en totes les àrees del coneixement. Volem alumnes competents en recerca de la informació, volem alumnes amb una gran competència digital i una gran competència d’aprendre a aprendre.
